Una tartana en català i en la majoria de llengües europees[2] (encara que en algunes és tartane o tartan)[3] és un petit vaixell mediterrani de vela llatina (o aparell proa-popa) emprat durant els segles XVI - XIX.[4] Les diferents tartanes es van utilitzar com correus, per al cabotatge, com barques de pesca, i com vaixells militars[3][5][6]. En els seus més de tres-cents anys d'història, van tenir diferents dissenys, diferent nombre de pals[3] i inclús diferents aparells vèlics. A l'inici del segle xviii, van ser construïdes en quantitat com vaixells de guerra de diferents flotes entre elles la Marina Russa, introduïdes per Pere I.[6][7]
Baixes de borda, les tartanes mesuraven entre 16 i 20m, amb un arbre perpendicular a la quilla plantat al mig, en el qual hom hissava una vela llatina (vela mestra) i un floc anomenat pollacra. Hi ha molts casos de tartanes amb vela de mitjana i altres casos sense vela de mitjana.[8]
Hi ha la referència de Joseph de Veitia y Linaje (1670) que diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[9][10] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l'obra “Norte de la Contratación”(Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareage”..» (referint-se a la maniobra de les veles llatines). El senyor Veitia era “Juez Oficial de la Real Audiencia de la Casa de Contratación de las Indias”.[1][11][12] Reforçant aquest fet, el Bulletin de la Société de géographie explica que un xicot de 14 anys pràctic d'una tartana catalana, a aquesta edat ja havia fet tres vegades el viatge a l'Havana.[13]
<ref>
no vàlida;
no s'ha proporcionat text per les refs nomenades Brockhaus